1882
| Tipus | any civil i any comú que comença en diumenge  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1882 (mdccclxxxii) |
| Islàmic | 1299 – 1300 |
| Xinès | 4578 – 4579 |
| Hebreu | 5642 – 5643 |
| Calendaris hindús | 1937 – 1938 (Vikram Samvat) 1804 – 1805 (Shaka Samvat) 4983 – 4984 (Kali Yuga) |
| Persa | 1260 – 1261 |
| Armeni | 1331 |
| Rúnic | 2132 |
| Ab urbe condita | 2635 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1850 1860 1870 - 1880 - 1890 1900 1910 | |
| Anys | |
| 1879 1880 1881 - 1882 - 1883 1884 1885 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 19 de març, Barcelona: Posen la primera pedra del Temple Expiatori de la Sagrada Família.
- 24 de setembre, Barcelona: S'hi inaugura el Mercat de Sant Antoni, durant els actes de la festa major.[1]
- 16 de novembre, Reus: S'inaugura el Teatre Fortuny.[2]
- Constitució del Centre Català de Barcelona.
- Resta del món
- 6 de maig, Whashington (EUA): El Congrés dels Estats Units vota la Llei d'exclusió dels xinesos.[3] Aquesta llei no serà derogada fins al 1943.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 5 de febrer - la Selva del Camp (Baix Camp): Joan Puig i Ferreter, escriptor i polític català (m. 1956).[4]
- 19 d'abril -Castelló de la Plana, Plana Alta: Gaetà Huguet i Segarra, empresari, polític i mecenes (m. 1959).[5]
- 8 de maig - Berga (Berguedà): Ramon Vinyes i Cluet, escriptor d'obres de teatre, poesia i contes (m. 1952)[6]
- 13 de juny - València: Salvador Carreres Zacarés, historiador valencià (m. 1973).
- 21 de juny - el Tarròs, Urgell: Lluís Companys, 123è president de la Generalitat de Catalunya (m. 1940).
- 1 de setembre:
- Barcelona: Dolors Frau i Julià, mezzosoprano catalana (m. 1966).[7]
- Barcelona: Concordi Gelabert i Alart, compositor, professor de música i crític musical català (m. 1944)[8]
- 22 d'octubre - Vilanova i la Geltrú: Pilar Bagüés Blasco, soprano vilanovina (m. 1975).[9]
- 20 de novembre - Cercs, Berguedà: Elena Jordi, actriu i empresària teatral de vodevil catalana, primera directora de cinema d'Espanya.[10]
- 26 de novembre - Tarragona: Antoni Rovira i Virgili, periodista, lingüista i polític català, president del Parlament de Catalunya a l'exili (m. 1949).
- El Cabanyal - l'Horta: José María Meliá Bernabeu, Pigmalión, poeta i astrònom valencià.
- Resta del món
- 5 de gener - Hackney, Londres: Dorothy Levitt, pilot d'automobilisme britànica, pionera en la conducció i la competició (m. 1922).[11]
- 22 de gener - Belmont,Doubs (França): Louis Pergaud, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 1910 (m. 1915).
- 25 de gener - Londres, Anglaterra: Virginia Woolf, escriptora i editora anglesa (m. 1941).[12]
- 29 de gener - Istanbul, Turquia: Yaşar Nezihe Hanım, poetessa turca (m.1971).
- 30 de gener - Hyde Park, Nova York: Franklin Delano Roosevelt, 32è president dels EUA (m. 1945).
- 1 de febrer - Úvaly, Bohèmia: Marie Majerová, escriptora txeca (m. 1967).[13]
- 2 de febrer - Dublín, Irlanda: James Joyce, escriptor irlandès (m. 1941).[14]
- 28 de febrer - Melrose: Geraldine Farrar, soprano i actriu estatunidenca (m. 1967).[15]
- 20 de març - Le Havre, França: René Coty, advocat, 17è president de la República Francesa, 2n de la IV República (m. 1962)[16]
- 18 de març - Venècia, Vèneto, Itàlia: Gian Francesco Malipiero, compositor italià (m. 1973).[17]
- 23 de març - Erlangen, Imperi Alemany: Emmy Noether, matemàtica alemanya (m. 1935).[18]
- 30 de març -
- Viena: Melanie Klein: psicoanalista britànica d'origen austríac (m. 1960).[19]
- Schaffhausen, Suïssa: Emma Jung, psicoterapeuta i escriptora (m. 1955).[20]
- 1 d'abril - Pozuelo de Aragón (Saragossa): María Domínguez Remón, periodista, poetessa i política republicana; primera alcaldessa democràtica de la Segona República Espanyola, afusellada per les tropes franquistes a l'inici de la Guerra Civil (m. 1936).[21]
- 14 d'abril, Berlín, Imperi Alemany: Moritz Schlick, filòsof alemany (m. 1936).[22]
- 19 d'abril - São Borja, Brasil: Getúlio Vargas, president del Brasil.(m. 1954)[16]
- 24 d'abril -Moffat (Escòcia): Hugh Dowding, 1r Baró Dowding, oficial britànic de la Royal Air Force, Mariscal en Cap de l'Aire.[16]
- 5 de maig - Manchester: Sylvia Pankhurst, artista pintora, política feminista i sufragista britànica (m. 1960).[23]
- 7 de maig - Antwerpen, Bèlgica: Willem Elsschot, escriptor i empresari (m. 1960).[24]
- 13 de maig - Argenteuil, Val-d'Oise, (França): Georges Braque, pintor i escultor rellevant del segle xx francès que, juntament amb Pablo Picasso, desenvolupà el moviment artístic conegut com a cubisme (m. 1963).[25]
- 20 de maig - Kalundborg, Dinamarca: Sigrid Undset, escriptora noruega, Premi Nobel de Literatura el 1928 (m. 1949).[26]
- 17 de juny:
- Neustrelitz: Adolf Frederic VI de Mecklenburg-Strelitz, gran duc de Mecklenburg-Strelitz.
- Oranienbaum [actualment Lomonosov], prop de Sant Petersburg, Rússia: Ígor Stravinski, compositor rus, posteriorment nacionalitzat francès (1934) i estatunidenc (1945) (m. 1971).[27]
- 18 de juny:
- Sevilla (Espanya): Carmen Tórtola Valencia, ballarina i coreògrafa (m. 1955).[28]
- Kovachevtsi (Bulgària): Gueorgui Dimitrov Mikhàilov (en búlgar: Гео̀рги Димитро̀в Миха̀йлов), polític comunista búlgar, Primer Ministre de Bulgàriaentre 1946 i 1949. (m. 1949).[29]
- 30 de juny - Bucarest: Ștefania Mărăcineanu, física romanesa de renom internacional (m. 1944).[30]
- 8 de juliol - Melbourne, Austràlia: Percy Aldridge Grainger, compositor i pianista australià (m. 1961).[31]
- 22 de juliol - Nyack, Nova York (EUA): Edward Hopper, pintor (m. 1967)
- 22 d'agost - París: Élise Delaroche, primera dona al món a obtenir una llicència de pilot d'aviació (m. 1919).[32]
- 26 d'agost -
- Hamburg: James Franck, físic i químic alemany, Premi Nobel de Física 1925 (m.1964).[33]
- Pimpama, Queensland: Vida Lahey, destacada artista professional australiana (m.1968).[34]
- 1 de setembre - Nova York: Georgina Jones, tennista estatunidenca que va competir al tombant del segle xix (m. 1955).[35]
- 9 de setembre - Sevilla, Andalusia: Joaquín Turina, compositor espanyol (m. 1949).
- 30 de setembre - Neustadt an der Weinstraße, Imperi Alemany: Hans Geiger, físic alemany (m. 1945).[36]
- 30 de setembre - Sæby (Dinamarca): Eva Aggerholm, escultora avantguardista espanyola d'origen danès (m. 1959).[37]
- 5 d'octubre - Worcester, Massachusetts,(EUA): Robert Goddard, inventor i un dels pioners en el camp dels coets.(m. 1945).[38]
- 6 d'octubre, Tymoszówka, prop de Kiev, Ucraïna: Karol Szymanowski, compositor polonès (m. 1937).[39]
- 20 d'octubre, Lujos (Transsilvània): Bela Lugosi, actor hongarès (m. 1956).[40]
- 21 d'octubre, Nova York: Margaret Dumont, actriu còmica nord-americana que va fer cine amb els germans Marx (m.1965).[41] 25 d'octubre, Middlesbrough: Florence Easton, popular soprano dramàtica de la primera meitat del segle xx (m. 1955).[42]
- 29 d'octubre - Belac, Alta Viena, França: Jean Giraudoux, novel·lista i dramaturg occità en llengua francesa (m. 1944).[43]
- 17 de novembre, Amiens: Germaine Dulac, directora de cinema, realitzadora, productora i guionista francesa (m. 1942).[44]
- 21 de novembre, Espinho, Portugal: María Roësset Mosquera, pintora hispanoportuguesa (m. 1921).[45]
- 4 de desembre, Newton, Kansas: Estrella Eleanor Carothers, zoòloga i genetista estatunidenca (m. 1957).[46]
- 16 de desembre - Kecskemét, Hongria: Zoltán Kodály, compositor, etnomusicòleg i pedagog musical hongarès (m. 1967).[47]
- Tafersit, Marroc: Abd el Krim, cabdill marroquí (m. 1963).
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1 de març, Sabadell: Domènec Buxeda i Crehuet, industrial tèxtil català.
- 28 d'octubre, Barcelona: Antoni Camps Fabrés, Industrial tèxtil i poeta de la renaixença catalana
- Resta del món
- 19 d'abril, Downe, Kent, Anglaterra: Charles Darwin, naturalista anglès, coautor de la teoria de l'evolució de les espècies basada en la selecció natural (n. 1809)[48]
- 27 d'abril, Concord, Massachusetts (EUA): Ralph Waldo Emerson, assagista, filòsof i poeta estatunidenc. Va ser líder del moviment transcendentalista a les primeries del segle xix (n. 1803)[48]
- 2 de juny, Caprera, Sardenya: Giuseppe Garibaldi, polític i militar italià (74 anys).[49]
- 24 de juny, Frankfurt del Main, Alemanya: Joseph Joachim Raff, compositor germano-suís (n. 1822).[31]
- 11 de novembre, Madrid: Estanislau Figueras i de Moragas, primer president de govern de la Primera República Espanyola i President del consell de Ministres.
- 1 de desembre, Cadis: Margarita Pérez de Celis, editora de premsa espanyola, escriptora, modista, pionera feminista.[50]
- 27 de desembre - El Obeid: Giovanni Losi, religiós italià (n. 1838).
- 1882, Marianao: Antonio Raffelin Roustán de Estrada, músic i compositor cubà.
- Ignacy Franciszek Guniewicz, compositor polonès.
Referències
[modifica]- ↑ «S'inaugura el mercat de Sant Antoni a Barcelona | enciclopedia.cat». [Consulta: 29 juliol 2022].
- ↑ «Història». Consorci Teatre Fortuny. [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ «Chinese Exclusion Act of 1882» (en anglès). immigrants.harpweek.com. [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Joan Puig i Ferreter | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ «Gaietà Huguet i Segarra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Ramon Vinyes i Cluet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Dolors Frau i Julià | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Concordi Gelabert i Alart | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ Altadill, Miquel. Dones de Vilanova, 2011, p. 16-18 [Consulta: 24 març 2018].
- ↑ «Elena Jordi (1882-1945) - Find A Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ «Dorothy Elizabeth Levitt, la pionera del motor del siglo XIX» (en castellà). Coches.com. noticias, 27-11-2016. [Consulta: 18 març 2022].
- ↑ «1882». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Marie Majerová» (en txec). Ambaixada de la República Txeca a Rabat, 13-01-2016. [Consulta: 19 desembre 2020].
- ↑ «James Augustine Joyce | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ «Geraldine Farrar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 març 2020].
- 1 2 3 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Gian Francesco Malipiero». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Emmy Noether (German mathematician)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Melanie Klein» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Emma Marie Rauschenbach Jung (1882-1955)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «María Domínguez (1882-1936)». BNE. Escritores en la BNE. Arxivat de l'original el 2020-05-06. [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «Moritz Schlick | German philosopher» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ Jeffrey, James «How suffragette Sylvia Pankhurst became an 'honorary Ethiopian'» (en anglès). BBC News, 18-06-2016.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Alfons de Ridder dit Willem Elsschot» (en francès). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Sigrid Undset». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Walsh, Stephen. «Stravinsky, Igor (Fyodorovich)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.52818 [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ Queralt del Hierro, María Pilar. «Carmen Tórtola Valencia | Real Academia de la Historia» (en castellà). Real Academia de la historia. [Consulta: 18 desembre 2024].
- ↑ «Georgi Mikhailovich Dimitrov | Bulgarian communist leader» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Ştefania Mărăcineanu - Enciclopedia României - prima enciclopedie online despre România». [Consulta: 28 abril 2022].
- 1 2 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Acte de naissance Arxivat 2018-11-30 a Wayback Machine.No. 2247 (vue 2), registre des naissances du Plantilla:4e arrondissement pour l'année 1882, État civil de la Ville de Paris.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1925» (en anglès). [Consulta: 18 agost 2020].
- ↑ Maynard, Margaret. Lahey, Frances Vida (1882–1968) (en anglès). Canberra: National Centre of Biography, Australian National University.
- ↑ «Georgina Frances Jones Walton (1882-1955)» (en anglès). Find a Grave Memorial. [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ «Hans Geiger | German physicist» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «Ficha completa» (en castellà). Red Digital de Colecciones de Museos de España. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. [Consulta: 23 abril 2018].
- ↑ «Robert Goddard | Biography and Facts» (en anglès). [Consulta: 5 octubre 2021].
- ↑ Samson, Jim. «Szymanowski, Karol (Maciej)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.27328 [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Bela Lugosi | Biography, Movies, Dracula, & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2021].
- ↑ «Margaret Dumont» (en castellà). La Vanguardia, 13-04-2022. [Consulta: 18 agost 2022].
- ↑ Mcpherson, James B. «Florence Easton». The Canadian Encyclopedia, act. 16 desembre 2013. [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean Giraudoux» (en francès). [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ «Germaine Dulac (1882-1942)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 18 maig 2021].
- ↑ Pérez Sánchez, Alfonso E. «Maria Roesset, una interesante y desconocida pintora». Villa de Madrid, núm. 86, 4t trimestre 1985, pàg. 3-14.
- ↑ Oakes, Elizabeth. Encyclopedia of World Scientists, Updated Edition (en anglès). Infobase Holdings, Inc, 2020-07-01, pàg. 165-166. ISBN 978-1-4381-9545-2.
- ↑ «Zoltán Kodály». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- 1 2 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «GARIBALDI, Giuseppe in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-08-15. [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Margarita Pérez de Celis y Torhbanh | Real Academia de la Historia». dbe.rah.es. [Consulta: 2 maig 2019]. [Enllaç no actiu]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1882