Vés al contingut

Enginyeria forestal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Explotació forestal d'un bosc

L'enginyeria forestal és una branca de l'enginyeria que aplica la ciència i la tecnologia a l'estudi i la gestió dels boscos, considerats tant des del punt de vista dels recursos naturals com des del punt de vista econòmic.[1][2][3] Això inclou la creació, la gestió, la utilització i la conservació dels boscos i els recursos que s'hi associen en benefici dels humans de manera sostenible per tal d'assolir els objectius desitjats, les seves necessitats i els seus valors.[4][5] La silvicultura es practica en plantacions i masses naturals.[6] L'enginyeria forestal inclou elements que pertanyen a les ciències biològiques, físiques, socials, polítiques i de gestió.[7] La gestió forestal juga un paper essencial en la creació i modificació d'hàbitats i afecta el subministrament de serveis ecosistèmics.[8]

Context

[modifica]

La silvicultura moderna generalment abraça una àmplia gamma d'objectius, en el que es coneix com a gestió d'usos múltiples, que inclou: el subministrament de fusta, llenya, hàbitat per a la vida silvestre, gestió de la qualitat natural de l'aigua, recreació, protecció del paisatge i la comunitat, ocupació, paisatges estèticament atractius, gestió de la biodiversitat, gestió de conques hidrogràfiques, control de l'erosió i preservació dels boscos com a "embornals" de diòxid de carboni atmosfèric. Els ecosistemes forestals han arribat a ser considerats el component més important de la biosfera,[9] i la silvicultura ha emergit com una ciència aplicada, un ofici i una tecnologia vitals. El control dels boscos per a la producció de fusta es coneix com a silvicultura.

Totes les persones depenen dels boscos i de la seva biodiversitat, algunes més que altres.[10] La silvicultura és un segment econòmic important en diversos països industrialitzats,[11] ja que els boscos proporcionen més de 86 milions de llocs de treball verds i donen suport als mitjans de subsistència de moltes més persones.[10] Per exemple, a Alemanya, els boscos cobreixen gairebé un terç de la superfície terrestre,[12] la fusta és el recurs renovable més important i la silvicultura dóna suport a més d'un milió de llocs de treball i uns 181.000 milions d'euros de valor per a l'economia alemanya cada any.[13]

A tot el món, s'estima que 880 milions de persones dediquen part del seu temps a recollir llenya o a produir carbó vegetal, moltes de les quals són dones.[14] Les poblacions humanes tendeixen a ser baixes a les zones de països de baixos ingressos amb una alta cobertura forestal i una alta biodiversitat forestal, però les taxes de pobresa en aquestes zones tendeixen a ser altes.[14] Uns 252 milions de persones que viuen en boscos i sabanes tenen ingressos inferiors a 1,25 dòlars americans al dia.[14]

Ciència

[modifica]

Ciència forestal

[modifica]

Durant els darrers segles, la silvicultura es considerava una ciència independent. Amb l'auge de l'ecologia i les ciències ambientals, hi ha hagut una reordenació de les ciències aplicades. D'acord amb aquest punt de vista, l'enginyeria forestal és una ciència primària de l'ús del sòl comparable a l'agricultura[15] Sota aquests epígrafs, els fonaments de la gestió dels boscos naturals provenen de l'ecologia natural. Els boscos o plantacions d'arbres, aquells que tenen com a objectiu principal l'extracció de productes forestals, es planifiquen i gestionen per utilitzar una combinació de principis ecològics i agroecològics.[16] En moltes regions del món hi ha un conflicte considerable entre les pràctiques forestals i altres prioritats socials com la qualitat de l'aigua, la preservació de les conques hidrogràfiques, la pesca sostenible, la conservació i la preservació d'espècies.[17]

Dendrologia

[modifica]

La dendrologia és un subconjunt de la botànica; és la disciplina científica que estudia les plantes llenyoses (arbres, arbustos i lianes), concretament, les seves classificacions taxonòmiques.[18] La silvicultura, en canvi, és la pràctica comercial de la gestió forestal, principalment per a la producció de fusta.[19]

Diversitat genètica

[modifica]

La procedència del material forestal reproductor utilitzat per plantar boscos té una gran influència en com es desenvolupen els arbres, per això és important utilitzar material forestal reproductor de bona qualitat i amb una alta diversitat genètica.[20] La diversitat genètica són les diferències en la seqüència d'ADN entre individus, a diferència de la variació causada per influències ambientals. La composició genètica única d'un individu (el seu genotip) determinarà el seu rendiment (el seu fenotip) en un lloc concret.[21] La diversitat genètica és necessària per mantenir la vitalitat dels boscos i per proporcionar resiliència a les plagues i malalties. La diversitat genètica també garanteix que els arbres forestals puguin sobreviure, adaptar-se i evolucionar en condicions ambientals canviants. A més, la diversitat genètica és la base de la diversitat biològica pel que fa a les espècies i ecosistemes. Per tant, els recursos genètics forestals són importants en la gestió forestal.[20]

La diversitat genètica dels boscos està amenaçada pels incendis forestals, les plagues i les malalties, la fragmentació de l'hàbitat, les males pràctiques silvícoles i l'ús inadequat del material reproductiu forestal. Uns 98 milions d'hectàrees de bosc van ser afectades pels incendis el 2015; principalment al domini tropical, on el foc va cremar aproximadament el 4% de la superfície forestal total aquell any. Més de dos terços de la superfície forestal total afectada es trobava a l'Àfrica i a l'Amèrica del Sud. Els insectes, les malalties i els fenòmens meteorològics severs van danyar uns 40 milions d'hectàrees de boscos el 2015, principalment als dominis temperat i boreal.[22] Les poblacions marginals de moltes espècies d'arbres s'enfronten a noves amenaces a causa dels efectes del canvi climàtic[23] La majoria dels països d'Europa tenen recomanacions o directrius per seleccionar espècies i procedències que es poden utilitzar en un lloc o zona determinats.[24]

Gestió forestal

[modifica]

La gestió forestal és la branca de la silvicultura que s'ocupa de l'administració i la gestió dels boscos comercials. S'ocupa de la silvicultura, la protecció i la regulació dels boscos. Els seus objectius inclouen la gestió de la fusta, l'estètica, l'esport a l'aire lliure, els valors urbans, la gestió de conques hidrogràfiques, la vida silvestre, la pesca continental i costanera, els productes de fusta, els recursos fitogenètics i altres valors dels recursos forestals.[25]

La gestió forestal urbana és la cura i la gestió d'arbres individuals i poblacions d'arbres en entorns urbans amb la finalitat de millorar l'entorn urbà . La silvicultura urbana implica tant la planificació com la gestió, inclosa la programació de les operacions de cura i manteniment del bosc urbà.[26]

Educació forestal

[modifica]

L'educació forestal inclou formació en biologia general, ecologia, botànica, genètica, ciències del sòl, climatologia, hidrologia, economia i gestió forestal. L'educació en els conceptes bàsics de la sociologia i la ciència política sovint es considera un avantatge. Les habilitats professionals en resolució de conflictes i comunicació també són importants en els programes de formació.[27] La Unió Internacional d'Organitzacions de Recerca Forestal és l'organització internacional que coordina els esforços en ciència forestal a tot el món.[28]

Els estudis d'enginyeria forestal en l'àmbit català són oferts per la Universitat de Lleida[29] i per la Universitat Politècnica de València[30] i ambdues ofereixen la possibilitat de complementar-los amb un màster en enginyeria de forests, que permet l'assoliment les titulacions de màster recollides en l'Annex 1 del RD 861/2010, que va modificar el Reial decret 1393/200.

Els enginyers forestals poden exercir les activitats professionals que són regulades legalment pel Decret 2095/1971 i pel R.D. 2220/1982. Entre les activitats que els enginyers forestals poden desenvolupar en els sistemes forestals hi ha els aprofitaments i indústries forestals, els plans d'ordenació cinegètica, els projectes d'ordenació forestal, les repoblacions, la prevenció d'incendis forestals i el disseny i càlcul d'infraestructures.[31]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «forestal.xml Enginyeria forestal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. ↑ «Selvicoltura - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 26 febrer 2026].
  3. ↑ «[1703L31 SCIENZE FORESTALI E AMBIENTALI | Università di Torino]». [Consulta: 26 febrer 2026].
  4. ↑ Grebner, Donald L.; Bettinger, Pete; Siry, Jacek. Introduction to Forestry and Natural Resources (en anglès). Primera esdició. Academic Press, Elsevier, 2013, p. 2. ISBN 978-0-12-386901-2.
  5. ↑ «SAFnet Dictionary | Definition For [forestry]». Dictionaryofforestry.org, 22-10-2008. Arxivat de l'original el 2013-10-19. [Consulta: 15 març 2014].
  6. ↑ Nyland, Ralph D. (2007). Silviculture: concepts and applications (2nd ed.). Prospect Heights: Waveland Press.
  7. ↑ Young, Raymond A. Introduction to Forest Science. John Wiley & Sons, 1982, p. ix. ISBN 978-0-471-06438-1.
  8. ↑ Frouz, Jan. Applied Ecology, 2022. DOI 10.1007/978-3-030-83225-4. ISBN 978-3-030-83224-7.
  9. ↑ «ecosystem part of biosphere». Tutorvista.com. Arxivat de l'original el 2013-11-11. [Consulta: 15 març 2014].
  10. 1 2 The State of the World's Forests 2020. Forests, biodiversity and people – In brief. Rome: FAO & UNEP, 2020. DOI 10.4060/ca8985en. ISBN 978-92-5-132707-4.
  11. ↑ «How does the forest industry contribute to the economy?» (en anglès). www.nrcan.gc.ca, 26-08-2014. Arxivat de l'original el 8 October 2014. [Consulta: 5 abril 2018].
  12. ↑ Bundeswaldinventur 2002 Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine., Bundesministerium für Ernährung, Landwirtschaft und Verbraucherschutz (BMELV), retrieved, 17 January 2010
  13. ↑ Unternehmen Wald, forests as an enterprise, German private forestry association website Arxivat 2016-09-18 a Wayback Machine.
  14. 1 2 3 The State of the World's Forests 2020. Forests, biodiversity and people – In brief. Rome: FAO & UNEP, 2020. DOI 10.4060/ca8985en. ISBN 978-92-5-132707-4.
  15. ↑ Wojtkowski, Paul A. (2002) Agroecological Perspectives in Agronomy, Forestry and Agroforestry. Science Publishers Inc., Enfield, NH, 356p.
  16. ↑ Wojtkowski, Paul A. (2006) Undoing the Damage: Silviculture for Ecologists and Environmental Scientists. Science Publishers Inc., Enfield, NH, 313p.
  17. ↑ Fishes and forestry : worldwide watershed interactions and management. Oxford, UK: Blackwell Science, 2004. ISBN 978-0-470-99524-2. OCLC 184983506.
  18. ↑ «Dendrology: Definition & Description». www.britannica.com. [Consulta: 8 abril 2024].
  19. ↑ Hawley, Ralph C. The Practice of Silviculture. 6th. New York: Wiley, 1954. OCLC 976898179.
  20. 1 2 de Vries, S.M.G., Alan, M., Bozzano, M., Burianek, V., Collin, E., Cottrell, J., Ivankovic, M., Kelleher, C.T., Koskela, J., Rotach, P., Vietto, L. and Yrjänä, L. European Forest Genetic Resources Programme, Bioversity International, Rome, Italy., 2015, p. xii + 40 p [Consulta: 20 gener 2017].
  21. ↑ Konnert, M., Fady, B., Gömöry, D., A’Hara, S., Wolter, F., Ducci, F., Koskela, J., Bozzano, M., Maaten, T. and Kowalczyk, J. European Forest Genetic Resources Programme, Bioversity International, Rome, Italy., 2015, p. xvi and 75 p [Consulta: 20 gener 2017].
  22. ↑ Global Forest Resources Assessment 2020 – Key findings. Rome: FAO, 2020. DOI 10.4060/ca8753en. ISBN 978-92-5-132581-0.
  23. ↑ de Vries, S.M.G., Alan, M., Bozzano, M., Burianek, V., Collin, E., Cottrell, J., Ivankovic, M., Kelleher, C.T., Koskela, J., Rotach, P., Vietto, L. and Yrjänä, L. European Forest Genetic Resources Programme, Bioversity International, Rome, Italy., 2015, p. xii + 40 p [Consulta: 20 gener 2017].
  24. ↑ Konnert, M., Fady, B., Gömöry, D., A’Hara, S., Wolter, F., Ducci, F., Koskela, J., Bozzano, M., Maaten, T. and Kowalczyk, J. European Forest Genetic Resources Programme, Bioversity International, Rome, Italy., 2015, p. xvi and 75 p [Consulta: 20 gener 2017].
  25. ↑ «Glossary of Forestry Terms in British Columbia». Ministry of Forests and Range (Canada), 01-03-2008. [Consulta: 6 abril 2009].
  26. ↑ Caves, R. W.. «Urban forestry». A: Encyclopedia of the City. Routledge, 2004. ISBN 978-0415862875.
  27. ↑ Sample, V. A.; Bixler, R. P.; McDonough, M. H.; Bullard, S. H.; Snieckus, M. M. Journal of Forestry, 113, 6, 16-07-2015, p. 528–537. DOI: 10.5849/jof.14-122 [Consulta: free].
  28. ↑ «Discover IUFRO:The Organization». IUFRO. Arxivat de l'original el 2010-07-08. [Consulta: 12 octubre 2010].
  29. ↑ «Grau en Enginyeria Forestal.». Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria. [Consulta: 18 agost 2021].
  30. ↑ «Grau en Enginyeria Forestal i del Medi Natural». Universitat Politècnica de València. [Consulta: 18 agost 2021].
  31. ↑ «Grau en Enginyeria Forestal. Objectius i competències». Universitat de Lleida. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria. [Consulta: 18 agost 2021].

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enginyeria forestal
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enginyeria_forestal&oldid=37687411»